El lloc de l'Expiació


 

(Fidelment reconstruït amb els testimonis, plens d’espontaneïtat, del senyor Jané, que trobà els cadàvers quan repartia la llet de bon matí; de "casa Miquela", que sentiren els trets de l’escamot; de la família Díaz, acampada en el bosc, esglaiats pels gemecs de la monja portuguesa, i de la mateixa sor Joaquina, a la qual  entre tots ajudaren a fer escàpola; de la masovera Antònia Canal, dolguda perquè no tengué aquesta sort amb la desventurada sor Catalina, dues vegades afusellada; de la gent amiga del Coll que servà la memòria de les víctimes.)

 

 

Entrada de fosca, passà el camió fosc

recollint els qui estaven destinats a prendre vent:

Les Germanes Mercè Prat i Joaquina Miguel,

de la Companyia de Santa Teresa,

les Franciscanes Catalina Caldés i Miquela Rul·lan,

Filles de la Misericòrdia,

el Germà Pau Noguera, Missioner dels Sagrats Cors,

i la senyora Prudència Canyelles,

viva estampa d’una ciutat comtal que emmirallava

-amb uns ulls  astorats, mediterràniament aigualits-

com cremava el seu cabal, perdia el marit, li mataven els fills.

 

Sor Joaquina, mig analfabeta i estrangera, no pot dir

si aquell dia havien menjat arròs de bacallà,

però assegura que el rellotge marcava l’hora en punt

del Gólgota (les tres de la tarda).

Fins a quin grau les havien maltractades?

"A mulher do cabecilha perguntou se tínhamos dinheiro,

mas dissemos que tínhamos o crucifixo... Eles só quiseram

o crucifixo... o meu crucifixo".

 

I qui era aquell noi jove, magritxol, els ulls clavats a terra,

dret enmig, com Jesús a la creu, i les monges als costats?

Si eren 500 o, potser, mitja dotzena de botxins...

tot això se li escapa (és fruit de l’alzheimer?),

no recorda si feren moltes estacions o si corrien,

però segur que pujaven la muntanya,

ella coneixia bé l’olor de la muntanya portuguesa,

i el vehicle s’aturà al claper d’un descampat.

 

Les Germanes Mercè i Joaquina i sor Catalina del Carme,

a la cuneta de cara al Tibidabo.

Sor Miquela, la senyora Prudència i el Germà Pau,

en fila, a l’altra cuneta, d’esquena a la carretera.

Al mig, l’escamot d’afusellament dispara a té qui té,

a té qui cau, a té qui mor.

Miquela no pogué acomiadar-se de Petra,

unes mans la vermaven, uns peus la trepitjaven,

una bavor de vi a les bótes d’un celler molt fresc...

Prudència aclucà els ulls, carregats de teranyines,

buscà al coll la medalla de la Mare de Déu,

banyà el Cor de Jesús amb la sang del seu cor.

Joaquina, amb sis ferides, més que plagues del Crist,

aguanta el cap de la Mercè, que expirà devers les quatre

de la matinada, resant jaculatòries i el parenostre.

Llavors s’escapolí la portuguesa.

 

Gabí Jané, lleter d’ofici, declara: "a la matinada del 24 de Juliol,

en passar amb el meu carruatge per el kilòmetre 4 hectòmetre 2

de la carretera de l’Arrabassada, en la volta de Ca la Miquela,

entre la Font de la Tenebrosa i la Font del Bacallà

vaig divisar quatre persones que havien estat assassinades,

i em vaig fixar que un home jove estava boca a terra en la cuneta

i el cap tombat en el clavegueram de les aigües pluvials..."

Era Pau que tornava a ca seva, engolit per s’Aujub.

 

La masovera Antònia Canal, devers les 2,

sentí que trucaven i era Sor Catalina, malferida a una cama

que perdia un raig de sang. Li embenà l’hemorràgia

amb un mocador del cap, li alleujà la febre

amb un got de llet fresca,

l’assegué a una cadira baixa, mentre ella li contava

-amb un filet de veu, tan trista però serena- com li costà

un greu de l’ànima separar-se dels morts,

li entregava una medalla d’or del Sagrat Cor

mullada amb sang venerable de la viuda Canyelles.

Que en mala hora arribà una patrulla, treien foc pels queixals,

i se’n portaren la monja, com si fos el leprós de sant Francesc,

no al Clínic, sinó a la Vall d’Hebrón, per a rematar-la de debò.

Catalina, abandonada a les mans de Déu,

sentí un xiulo, amb la mirada enterbolida

s’afigurà veure les torres del temple expiatori,

un gos de pastor la ensalivava, entre lladrucs amics,

la prenia pel coll i l’entrava al  portal del santuari...