|
Misa de acción de gracias en
la Seo de Mallorca
Mini-reportaje del fotógrafo
Andreu Martí Cardona,
antic blauet

El
sábado 10 de noviembre, a las 20’00 h, la Catedral de Mallorca se
vistió con sus mejores galas. Monseñor Jesús Murgui, obispo de la
diócesis, presidió una solemne misa de acción de gracias por la
beatificación de los seis nuevos mártires mallorquines y de la
señora catalana, que murió por darles refugio.
A
ambos lados del obispo, lo acompañaban D. Lluc Riera, vicario
general, y el P. Joseph Amengual, superior general de los MSSCC y
Postulador de la Causa. El Cabildo catedralicio estaba bien
representado por la mayoría de sus canónigos y beneficiados. Entre
los revestidos de casulla roja, estaban el p. Manuel Soler,
vicario general, el P. Gaspar Alemany, delegado de Mallorca, y el
P. Bartomeu Pericàs, decano de los congregantes mallorquines.
Concelebraron también unos 50 sacerdotes diocesanos y religiosos.
D. Teodor Suau ofició de maestro de ceremonias, ayudado por el
equipo de sacristanes de la Seo.
La
escolanía de Lluc, dirigida por D. Ricard Terrades, y acompañada
por D. Rafel Riera, animaron la celebración, aportando su calidad
y expresividad.
Los
familiares de los mártires estaban sentados en los primeros
bancos. No podemos decir cuántos feligreses habría, pero se
calculan en más de un millar. Sólo de Sa Pobla (pequeña patria de
la beata Catalina Caldés) había 160.
Se
leyeron las lecturas del domingo XXXII del año, que el obispo
comentó ampliamente, al calor de su reciente peregrinación a Roma,
acompañando al grupo mallorquín. El P. Josep Amengual y Sor
Paulina Aguirre, superiora general de las franciscanas, dieron las
gracias al final y ofrecieron el patrimonio de nuestros mártires a
toda la diócesis.
Al
final, se repartieron estampas con la oración de los mártires.

Paraules
del P. Josep Amengual, Superior General
Germanes i germans: som
aquí vinguts de molts de llocs de Mallorca i diversos indrets de
la Ciutat, per donar gràcies al Pare de tota vida, mitjançant el
primer màrtir per l’Amor, Jesucrist, i bategant amb l’alè de
l’Esperit Sant que habita en nosaltres gràcies a l’educació
cristiana que rebérem, com els màrtirs, la majoria de nosaltres a
les parròquies de Mallorca. Han vingut els nebots i nebodes,
parents i amics del P. Simó Reynés de Mancor, del P. Miquel Pons
de Llubí, del Gmà. Francesc Maiol de Vilafranca, del Germà Pau
Noguera de Sóller, acompanyats pels rectors i feligresos de les
respectives parròquies.
Sobre tot, hem vingut
perquè hi hagué preveres que sembraven Evangeli quan organitzaven
i feien catequesis, duien la comunió als malalts i feien escola
als nins, i culminaven la seva missió en la celebració de la
missa. Dos d’aquests, missioners dels SS. CC., Simó Reynés de
Mancor i Miquel Pons de Llubí, lliurement visqueren la seva missió
arrisacada, i anaren a Barcelona, coneixent, com els altres
companys, el perill que hi correrien, i allà foren martiritzats.
Dues Franciscanes Filles
de la Misericòrdia, Catalina Caldès de Sa Pobla i Miquela Rullan
de Petra, feien costura, anaven a servir els malalts. Dos dels
missioners, feien tasques semblants, eren Francesc Maiol de
Vilafranca i el jovençà Pau Noguera de Sóller. Ambdós cuidaven de
l’església de la Mare de Déu del Coll, santuari mil·lenari a una
muntanya de dins Barcelona. Tres vegades advertiren els milicians
al Gmà Maiol, que retornava a apagar el foc que ells havien calat
al santuari. Reincidència martirial en el servei de la Casa de la
Mare de Déu.
La catalana Prudència
Canyelles, petita empresària, esposa fidel i servidora, catequista
i acollidora, va morir per haver donat hostatge als Missioners
dels SS. CC. fins i tot un germà seu, fou assassinat quan va anar
a rescatar les seves despulles. Era secretari del Club de futbol
"Espanyol".
Avui donam gràcies perquè
persones senzilles estimaren lliurement, arriscadament, humilment
Jesús, i el serviren en els petits d’aquest món. Sempre he pensat
que foren ben inclosos per Jesús en el seu himne d’acció de
gràcies al Pare, perquè revela el seu misteri als petits (cf. Mt
11,25-30). Ara són ja alliberats de tot jou, i viuen vora el Jesús
de cor mansuet.
En aquest do sempre he
vist la grandesa d’aquests màrtirs mallorquins del Coll,
Barcelona.
L’església els ha
reconegut i declarats beats. Avui, presidits pel nostre bisbe
Jesús, acollits pel Capítol de la Seu, acompanyats per qualque
milenar de creients de Mallorca, animats pels seus catequistes,
pels seus preveres, per les religioses i religiosos, en donam
gràcies. Som una multiplicació d’aquella petita església simbòlica
i martirial del Coll de 1936. Volem ser senzills, servidors,
evangelitzadors des de la simplicitat evangèlica, que no és
ximple, sinó arriscada i valenta, fins i tot profètica.
Durant anys hem esperat i
dubtat. No ha estat una causa fàcil, atesa la seva repercussió
social, fàcilment manipulable. Finalment, l’opció de les dues
congregacions ha estat la de reconèixer aquest do de Déu,
agrair-lo i promoure’n el reconeixement. ¿Per què? Perquè foren
persones netes, lliures de compromisos polítics i servidores
evangèliques dels pobres, i acabaren morint perdonant.
Aquest conjunt de
qualitats no admet fàcil manipulació i els fa instruments de
reconciliació. El coratge ens ha acompanyat, l’ambient de les dues
congregacions ha entrat per un procés de més diàleg i de
disposició més generosa per perdonar i ser perdonats, i també
fomentar un testimoni més clar de convivència i de la misericòrdia
del Pare, enmig del món, amarada per la reconciliació que ens
obtenen els Cors de Jesús i de Maria.
Que en traurem d’aquesta
beatificació que avui agraïm enmig de l’Església de Mallorca?
Primer de tot, sentim que l’Esperit ens atorga el do de voler
servir com a comunitats religioses i laicals per a la misericòrdia
i la cordialitat.
En segon lloc, avui tenim
la oportunitat de manifestar davant el Bisbe, el Presbiteri de
Mallorca, els laics i religiosos, que esperam el vostre suport per
ser fidels als màrtirs, que han deixat de ser nostres, que són
vostres i nostres, de Mallorca, de Barcelona i de l’Església
Universal.
Hem donat gràcies a Déu.
Ara rebeu-les Sr. Bisbe, Presbiteri de Mallorca, tot el Poble de
Déu, germanes i germans religiosos que serviu aquesta Església que
peregrina a Mallorca.

|